¡L'Espill a la web!
L'amor medieval
dimarts, 2 de juliol del 2019
Jaume Roig: Misogínia i misogàmia
L'Espill o Llibre de les dones
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig,
escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que
Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc. També és coneguda
amb els títols Llibre de consells i Llibre de les dones.
Seguint la tradició narrativa
romànica, l'Espill consta de 16.359 versos de quatre síl·labes, que rimen de
dos en dos. Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el segle XVI fou
imprès tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. És una obra de temàtica
misògina de l'edat mitjana que rau en la tradició cristiana de Pau de Tars i
Agustí d'Hipona, una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret
d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i la Mare de Déu. Com molts
autors, reelabora amb maduresa i originalitat materials literaris precedents i
en exagerar la misoginia cap a la sàtira, posa un mirall als lectors.
La datació de l'obra ha sigut
contundentment qüestionada per Josep Guia d'acord amb els manlleus de l'Espill a obres publicades fins al 1479,
data d'aparició del primer volum de la traducció de Lo Cartoixà a càrrec de
Joan Roïs de Corella. La persona loquens, que s'identifica com a Jaume Roig,
s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han
maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que
n'ha de viure al marge per obtenir la salvació.
Vegeu més sobre l'Espill en:
Joanot Martorell i el ''Tirant lo Blanc''
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Joanot Martorell (València,
aprox 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià,
conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna
d'Europa.
El Tirant
lo Blanc és l'obra més representativa de les lletres
valencianes, una novel·la que transcendeix de la simple narració de cavalleries
per oferir-nos l'univers i la cultura de l'home medieval. El seu autor, Joanot
Martorell, cavaller valencià del segle XV,
ens va llegar una obra riquíssima, presentant-nos la figura d'un heroi que
aconsegueix el somni de la cavalleria medieval: l'alliberament de
Constantinoble de mans dels turcs i la conversió al cristianisme de tota la
Mediterrània. Un cavaller model de virtuts, valentia i força, però, a
diferència del poder meravellós i exagerat d'altres herois literaris, és també
un cavaller humanitzat, capaç de sentir i patir els efectes de l'amor que
l'inspira la princesa Carmesina.
Gràcies al
reconeixement de Cervantes al Quijote com
el mejor libro del mundo, la difusió i l'interés pel Tirant ha estat constant des de la seua publicació en 1490 fins als nostres dies, com així ho demostra la gran profusió d'edicions i traduccions que podem trobar de l'obra i que es poden consultar en aquest espai virtual.
En el portal
temàtic sobre Joanot Martorell i el Tirant
lo Blanc és poden consultar un ampli catàleg de materials
bibliogràfics i documentals sobre l'autor i la seua obra com biografia, edicions, traduccions, nuclis argumentals i intertextualitats del Tirant,
entre altres. Destaca així mateix una interessant col·lecció d'imatges, vídeos i àudios relacionats
amb esta novel·la.
Ausiàs March (1400-1459)
Una visió general del poeta!
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família
de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més
importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua
catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI
al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits
i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica:
d'amor, de mort, morals i espirituals.
El poemari de March ens ha arribat a través de
catorze manuscrits (normalment solament es parla de tretze) dels segles XV i
XVI i amb un nombre de poemes variable cada un d'ells. No hi ha cap certesa per
a afirmar que algun dels poemes puga haver estat introduït al un poemari i
atribuït a Ausiàs. Aquests manuscrits es conserven a Catalunya i València, però
també a Madrid o Salamanca, París, Nova York o Cambridge. Siga com siga, la
presència de tant de manuscrit i en localitzacions tan diverses demostra que
l'obra marquiana tingué una circulació important en l'època.
Aquest integra un total de 128
composicions i es ve estructurant per cicles temàtics des de la primera edició
de Baltasar de Romaní (1539): cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant
espiritual (classificació i títols de Baltasar Romaní, no d’Ausiàs March);
divisió que li va prendre la crítica moderna. Els primers giren al voltant
d'experiències amoroses exaltades, insatisfactòries i desafortunades, i la
major part es poden agrupar en subcicles determinats per una marca idèntica
d'invocació a l'estimada o a l'amor, el senyal present en l'última estrofa i
heretat de la tradició trobadoresca: «Llir entre cards» (35 poemes), «Plena de
seny» (19 poemes), «Oh folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon
darrer bé» (2 poemes).
Alguns estudiosos pensen que els poemes
escrits estan dedicats a la seua primera esposa i alguns altres pensen que en
realitat estaven dedicats a la seua segona esposa, però en l’actualitat ens
decantem més per pensar que anava destinat per una de les seues amades, pel fet
que els matrimonis en aquella època eren matrimonis de conveniència i era
pràcticament impossible que estiguera enamorat de les seues esposes. També es
creu, per la teoria de Pagés, que a la dama a la qual escriu aquests planys,
era a la que també anaven destinats els poemes del cicle cants d’amor.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)