Una visió general del poeta!
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família
de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més
importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua
catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI
al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits
i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica:
d'amor, de mort, morals i espirituals.
El poemari de March ens ha arribat a través de
catorze manuscrits (normalment solament es parla de tretze) dels segles XV i
XVI i amb un nombre de poemes variable cada un d'ells. No hi ha cap certesa per
a afirmar que algun dels poemes puga haver estat introduït al un poemari i
atribuït a Ausiàs. Aquests manuscrits es conserven a Catalunya i València, però
també a Madrid o Salamanca, París, Nova York o Cambridge. Siga com siga, la
presència de tant de manuscrit i en localitzacions tan diverses demostra que
l'obra marquiana tingué una circulació important en l'època.
Aquest integra un total de 128
composicions i es ve estructurant per cicles temàtics des de la primera edició
de Baltasar de Romaní (1539): cants d'amor, cants de mort, cants morals i cant
espiritual (classificació i títols de Baltasar Romaní, no d’Ausiàs March);
divisió que li va prendre la crítica moderna. Els primers giren al voltant
d'experiències amoroses exaltades, insatisfactòries i desafortunades, i la
major part es poden agrupar en subcicles determinats per una marca idèntica
d'invocació a l'estimada o a l'amor, el senyal present en l'última estrofa i
heretat de la tradició trobadoresca: «Llir entre cards» (35 poemes), «Plena de
seny» (19 poemes), «Oh folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon
darrer bé» (2 poemes).
Alguns estudiosos pensen que els poemes
escrits estan dedicats a la seua primera esposa i alguns altres pensen que en
realitat estaven dedicats a la seua segona esposa, però en l’actualitat ens
decantem més per pensar que anava destinat per una de les seues amades, pel fet
que els matrimonis en aquella època eren matrimonis de conveniència i era
pràcticament impossible que estiguera enamorat de les seues esposes. També es
creu, per la teoria de Pagés, que a la dama a la qual escriu aquests planys,
era a la que també anaven destinats els poemes del cicle cants d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada